Medicina interna

Reserva amb el teu especialista

Dr. Fernández Monrás, Francisco de Asís

Especialista en Medicina Interna

Núm. col·legiat: 08980

Títol de Llicenciat en Medicina y Cirurgia por la Universitat Autònoma de Barcelona en 1979 i Títol d'Especialista en Medicina Interna en 1982. Ha estat Coordinador duants molts anys de la Unitat de Malalties Autoinmunes Sistemàtiques, Director del Servei de Medicina Interna i Director Mèdic de l' Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Ha publicat més de 90 publicaciones i ponències mèdiques nacionals i internacionals i es Membre de L' Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears desde fa 35 anys.

Demanar cita

Veure CV Amagar CV

Dr. Puig Forcada, Joaquim

Experto en Medicina Interna

Núm. col·legiat: 24085

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb especialització en Medicina Intensiva a l'Hospital del Sagrat Cor. Té un màster en Estadística i Anàlisi Multivariant en la recerca biomèdica. Actualment, treballa com a metge intensivista en diversos centres hospitalaris de Barcelona, incloent-hi l'Hospital Universitari del Sagrat Cor i el Centre Mèdic Teknon, i és cap clínic del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Quirón de Barcelona. També s'exerceix com a metge consultor en Medicina Interna i General en el consultori Amedics. Ha publicat diverses recerques en Medicina Intensiva i Coronària i ha participat en la formació de metges residents a l'Hospital Universitari Sagrat Cor.

Demanar cita

Veure CV Amagar CV

Quan acudir a Medicina Interna?

La medicina interna és una especialitat mèdica que aborda de manera integral els problemes de salut en pacients adults, especialment quan el diagnòstic és complex o involucra malalties sistèmiques, autoimmunes, reumàtiques o infeccioses. El seu objectiu principal és mantenir l’homeòstasi de l’organisme mitjançant tractaments mèdics, en contrast amb la cirurgia que aborda les malalties a través d’intervencions quirúrgiques.

El mèdic internista se centra en la salut preventiva per a evitar l’aparició o l’agreujament de malalties cròniques. Aquesta especialitat inclou subàrees com a cardiologia, endocrinologia, gastroenterologia, pneumologia, nefrologia, oncologia, reumatologia, entre altres.

És recomanable acudir al mèdic internista quan es presenten símptomes persistents o inespecífics que afecten múltiples sistemes del cos, com a fatiga crònica, febre recurrent, pèrdua de pes inexplicada, o dolor generalitzat. També és fonamental visitar-ho en casos de malalties cròniques complexes com a diabetis, hipertensió, insuficiència renal o malalties autoimmunes, o quan un diagnòstic precís requereix una avaluació exhaustiva i multidisciplinària.

Les seves funcions principals inclouen la prevenció de malalties, el diagnòstic exhaustiu de patologies i l’avaluació profunda de l’estat de salut del pacient mitjançant les proves més avançades. És un enfocament integral i especialitzat per a tractar malalties des de la seva arrel, assegurant una atenció completa i efectiva.

Un estudi exhaustiu i profund del pacient amb les proves diagnostiques, mes modernes i que estan al nostre abast.

La informació proporcionada en aquest lloc web no substitueix, sinó que complementa, la relació entre el professional de la salut i el seu pacient o visitant i, en cas de dubte, ha de consultar amb el seu professional de la salut de referència.

Preguntes freqüents

Quin és la causa més important de trastorns olfactoris en adults majors?

La pèrdua de l’olfacte pot ocórrer amb afeccions que impedeixen que l’aire arribi als receptors olfactoris situats en la part alta del nas, o la pèrdua o lesió d’aquests receptors. La pèrdua de l’olfacte no és greu, però en ocasions pot ser un signe d’un trastorn del sistema nervioso.es comú que es presenti la pèrdua temporal del sentit de l’olfacte amb els refredats comuns i les al·lèrgies nasals, com la febre del fenc (rinitis al·lèrgica). Pot igualment ocórrer després d’una malaltia viral. Una mica de pèrdua de l’olfacte es presenta amb l’edat. En la majoria dels casos, no hi ha una causa òbvia i no existeix cap tractament.

Quin és la causa important de demència?

La Demència ocorre a causa de la baixa de la funció del cervell que ocorre amb certes malalties. Pot afectar a diverses funcions del cervell tals com a memòria, pensament, llenguatge, fulles d’operació (planning), comportament i judici. Les Demències són generalment progressives i empitjoren amb temps. Són generalment degeneratives i no reversibles.

Hi ha diverses causes de la demència i de la demència com a símptomes. Aquests podien ser a causa de les malalties(genètica, pesticides, infecciones, etc) i als desordenis subjacents o a causa de la influència de drogues i de l’alcohol.

Esclerosi múltiple és hereditària?

Encara que existeix certa predisposició genètica, l’esclerosi múltiple no és una malaltia hereditària. Si un dels dos progenitors està afectat, el fill tindrà una probabilitat alguna cosa major de desenvolupar la malaltia, però no sofrirà EM necessàriament.

Quin és la causa de la malaltia de Parkinson idiopàtica?

És una malaltia degenerativa produïda per la mort de neurones de la substància negra, que produeixen dopamina. La dopamina és un neurotransmissor important en el circuit dels ganglis basals, la funció primordial dels quals és el correcte control dels moviments. Quan hi ha una marcada reducció del nivell de dopamina, s’altera la informació en el circuit dels ganglis basals i això es tradueix en tremolor, rigidesa, lentitud de moviments i inestabilitat postural, entre altres símptomes.

Malgrat tots els avanços de la neurologia, avui dia es desconeix l’etiologia o causa de la malaltia de Parkinson, per la qual cosa també es desconeix com prevenir-la.