Oftalmologia

Reserva amb el teu especialista

Dr. Arcos Algaba, Gabriel

Especialista en Oftalmologia y Retina

Núm. col·legiat: 44939

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Nacional de Tucumán (l'Argentina). Especialitat en Oftalmologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Retina en Institut de microcirurgia Ocular Actualment combina el seu treball en diferents centres entre els quals es troba l'Hospital De Mataró com a adjunt, Hospital Sant Rafael, Telemedicina OPT Retina, Clínica del Valls i Centre Medico Castelldefels Participant en congressos nacionals i internacionals com XIX Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Vitreo, XIV Euretina Congress de Londres. A més té diverses publicacions en revistes especialitzades d'oftalmologia i guies practiques de Clínica en complicacions de la cirurgia Vitreoretinal.

Dra. Herranz Cabarcos, Alexandra

Especialista en Oculoplàstica i Segment Anterior

Núm. col·legiat: 51435

La Dra. Alejandra Herranz és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en Oftalmologia per l'Hospital Universitari Parc de Salut Mar (Barcelona). Durant la seva formació ha superat l'examen corresponent a l'European Board of Ophthalmology, així com els exàmens Basic Science i Optics and Refractions de l'International Council of Ophthalmology. Complementant la formació obtinguda durant la residència, ha fet estades formatives de Oftalmopediatria a la Universitat de Califòrnia - San Francisco ia l'Hospital Sant Joan de Déu. Actualment, està realitzant la tesi doctoral en Cirurgia i Ciències Morfològiques a l'escola de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dra. Mazzarella, Stefania

Especialista en Oftalmologia

Núm. col·legiat: 43013

Llicenciada en Medicina i Cirurgia cum laude per la "Seconda Università degli Studi di Napoli", (Itàlia) el 2002. Especialitzada en Oftalmologia cum laude per la "Universitá degli Studi di Milano, (Itàlia) el 2006. Màster en Glaucoma amb la qualificació global d'excel·lent per la "Universitat Autònoma de Barcelona" a l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) el 2013. Experta en Glaucoma. Actualment metge adjunt al servei d'Oftalmologia de l'Hospital Plató i de l'Hospital Quirónsalud a Barcelona.

Reserva la prova diagnòstica que necessitis

Biometría

Campimetría (Campo Visual Computerizado)

Ecografía Oftálmica

Gonioscopia

Capsulotomía (Láser Yag)

Paquimetría

Retinografía

OCT (Tomografía de Coherencia Óptica)

Topografía Cornial

Què fem a la unitat d’oftalmologia?

ROC (Revisió Oftalmològica Completa)

En una ROC el nostre equip mèdic analitza amb profunditat totes les estructures de l’ull:

  1. Còrnia
  2. Pressió ocular (PIO)
  3. Diòptries exactes (anàlisis objectiu i subjectiu per part d’un oftalmòleg)
  4. Llàgrima
  5. Ull sec
  6. Retina
  7. Màcula
  8. Pestanyes
Què es fa en una ROC?

En una ROC s’analitza de davant a darrera TOTES les estructures OCULARS i de VISIÓ.
Seguidament detallem totes les revisions que es porten a terme en aquesta visita.

Anamnesi
El nostre equip optometrista fa una sèrie de preguntes al pacient: antecedents familiars, al·lèrgies, intervencions que se li han realitzat, etc., que queden registrades a la seva Història Mèdica. Així, qualsevol membre del nostre equip mèdic sempre tindrà present la situació personal de cada pacient.

Refracció objectiva
Amb un refractòmetre es miren les diòptries del pacient.
Aquesta prova ens dóna les diòptries de manera objectiva.

Topografia corneal
Es realitza amb un topògraf corneal. Aquesta prova ens dóna informació sobre la curvatura de la còrnia. Aquí veiem si el pacient té Astigmatisme,Queratocon, o algun tipus d’anomalia a la part de la Còrnia.

Refracció Subjectiva i Agudesa Visual
El nostre equip optometrista, juntament amb l’oftalmòleg, fa una visita personalitzada i subjectiva sobre la visió del pacient. Amb la refracció subjectiva, confirmem i afinem les diòptries exactes que de manera objectiva ens ha donat el refractòmetre. En aquest punt analitzem la visió del pacient: Miopia, Hipermetropia, Vista Cansada, Cataractes.

Tonometria (PIO)
Amb un tonòmetre d’aplanament el nostre equip mèdic pren la pressió oculardel pacient. La pressió ocular ha d’estar molt controlada ja que una pressió alta pot provocar problemes irreversibles.
Aquí descartem la possibilitat que el pacient pateixi Glaucoma.

Fluoresceïna
L’oftalmòleg aplica fluoresceïna per analitzar la llàgrima.
S’analitza la llàgrima i les pestanyes.
Aquí mirem la possibilitat que el pacient pateixi Ull sec.

Fons d’ull
L’oftalmòleg dilata la pupila per poder analitzar el Fons d’ull: la retina i lamàcula, i aconseguim una anàlisi completa de totes dues.
Aquí mirem possibles Despreniments de Retina, DMAE, Retinopatia Diabètica, etc.

Es recomana fer una ROC un cop a l’any. I també és recomanable fer-se una ROC en els casos de:

  • Manifestar dolor ocular
  • Lleganyes freqüents
  • Ulls enganxats al matí
  • Picor ocular
  • Llagrimeig constant
  • Mala visió llunyana fins i tot amb ulleres
  • Visió de llums o mosques
  • Ulls vermells
  • Sensació de cos estrany als ulls
  • Quan hi ha algun familiar que ha sofert un glaucoma
  • Quan se li ha estat diagnosticada cataracta, diabetis, hipertensió, miopia alta

Què són els defectes de refracció (Miopia, Hipermetropia, Astigmatisme)?

Per poder visualitzar imatges, l’ull funciona de manera semblant a una càmera fotogràfica. És a dir, disposa d’unes lents que formen una imatge nítida del món exterior sobre una pel·lícula sensible (la retina) que rep aquestes imatges i, a través del nervi òptic, les envia al nostre cervell per tal que puguem veure-les.

Per veure aquestes imatges nítidamente, les imatges “captades” han d’estar enfocades exactament sobre la retina. Es diu que un ull té un defecte refractiu quan la potència de les lents (cristal·lí i còrnia) enfoquen les imatges o bé per davant (miopia) o bé per darrere (hipermetropia) de la retina.

Miopia
Una persona amb miopia té dificultats (visió borrosa) per enfocar els objectes llunyans, mentre que els objectes propers els veu correctament. La miopia pot produir mals de cap i fatiga ocular.

Els hipermetrops tenen una percepció borrosa dels objectes propers, a l’inrevés que els miops. La hipermetropia pot produir mals de cap i dolor a l’ull, llagrimeig i parpelleig freqüent. Per detectar la hipermetropia correctament, cal dilatar la pupil·la amb gotes cicloplègiques.

Astigmatisme
Una persona amb astigmatisme percep una visió deformada de les coses, tant de lluny com de prop. És un problema de la curvatura de la còrnia, de tal manera que les imatges que es perceben estan distorsionades. L’astigmatisme sol estar associat a la Miopia o a la Hipermetropia.

Aquests defectes de refracció es poden corregir amb ulleres, lents de contacte o de forma definitiva mitjançant cirurgia.

Què és la Cirurgia Refractiva Làser?

La Cirurgia Refractiva Làser és una tècnica eficaç i segura per a la correcció de la Miopia, Hipermetropia i/o Astigmatisme.

Mitjançant l’aplicació del làser es modifica la curvatura de la còrnia, corregint així el defecte refractiu de forma definitiva, amb mínimes molèsties per al pacient i amb una recuperació ràpida de la seva funció visual.

Al nostre centre podeu resoldre el vostre problema de dependència de les ulleres o lents de contacte. Disposem de la tecnologia més avançada en el camp de l’Oftalmologia. El nostre làser d’última generació permet fer cirurgies personalitzades.

Què és la vista cansada (presbícia)?

És un transtorn conegut com a “vista cansada”, i es manifesta com una disminució progressiva de la visió propera que es presenta fisiològicament en totes les persones a partir dels 40-45 anys.

Aquest problema fisiològic consisteix en la pèrdua d’enfoc de prop per part del cristal·lí, lent transparent localitzada dins de l’ull per darrere de la pupil·la.

Normalment quan es mira de lluny el cristal·lí està pla i quan es canvia a la mirada de prop, el cristal·lí es bomba per canviar l’enfoc. Aquest mecanisme és regulat per un múscul anomenat múscul ciliar.

Per què apareix?

Com a conseqüència de l’envelliment:

  • El múscul ciliar perd elasticitat i potència
  • El cristal·lí perd elasticitat
  • A causa d’això, l’ull perd capacitat per enfocar objectes de prop.
  • Inicialment la persona comença per allunyar la lectura, buscant una distància ideal d’enfoc o buscant zones ben il·luminades.

A qui afecta?

L’aparició de la presbícia és inevitable. Es comença a manifestar entre els 40 – 45 anys d’edat i arriba pràcticament al 100% de la població de més de 50 anys.

Afecta tant a miops como hipermetrops i astigmàtics. Aquests últims han d’utilitzar dues compensacions òptiques diferents, una per a la visió llunyana i l’altra per a la propera.

Altres factors que accentuen la presbícia són:

  • Diabetis
  • Anèmia
  • Certs medicaments

Símptomes

  • El principal símptoma és la dificultat per enfocar objectes propers
  • Es tendeix a augmentar la distància entre l’objecte i els ulls, signe característic del prèsbita (extendre els braços per llegir)
  • La cerca de zones més il·luminades per a la pràctica de treballs propers
  • També poden tenir símptomes com mal de cap, sensació de pesadesa en els ulls, picor i ull vermell

Com es pot corregir?

La correcció habitual de la presbícia fins ara es feia mitjançant ulleres, o bé amb dues ulleres, una per lluny i l’altre per aprop o mitjançant ulleres bifocals o multifocals, o amb l’ús de lents de contacte mulifocals.

Avui en dia es pot corregir de forma definitiva mitjançant Cirurgia.

Cirurgia de la vista cansada (presbícia)

La Cirurgia permetrà, en la majoria del caosos, veure tant de prop com de lluny sense necessitat d’utilitzar ulleres.

Avui en dia existeixen diferents opcions quirúrgiques per la correcció de la presbícia:

  • Cirugia d’implantació de lents intraoculars pseudoafàquiques bifocals, multifocals o acomodatives.
  • També es pot corregir la Presbícia mitjançant les noves tècniques quirúrgiques amb Làser.

El tipus de Cirurgia dependrà de cada pacient en concret.

Es per això que oferim una Visita Informativa de Cirurgia Gratuïta, on el Doctor evalúa de forma personalitzada quina és la intervenció més adequada per a cada pacient en concret.

Què són les cataractes?

La cataracta és la pèrdua de transparència del cristl.lí que produeix una pèrdua progressiva de visió.

Habitualment, la cataracta es presenta en les persones d’edat avançada, (cataracta senil), sol aparèixer a partir dels 65 anys, i arriba a afectar a més de la meitat de la població més gran de 85 anys.

També pot ocasionar-se, en menys freqüència, en persones joves (cataracta congènita) o ser causada per accidents (cataracta traumàtica).

Símptomes

  • Visió borrosa
  • Pèrdua de la nitidesa dels colors
  • Mala visió nocturna
  • Enlluernaments freqüents
  • Sensació d’estar veient boira

Com es poden corregir?

L’única forma efectiva d’eliminar una cataracta és mitjançant la ciruriga.

Cirurgia de cataractes

L’operació consisteix en l’extracció del cristal·lí opacificat i la col·locació al seu lloc d’una lent intraocular.

No és necessari esperar a perdre tota la visió per operar-se.

Tècniques quirúrgiques

La tècnica més utilitzada en el dia d’avui, és l’anomenada facoemulsificació que té per finalitat substituir el cristal.lí opac per una lent artificial que permet al pacient recuperar la visió perduda.

  • Intervenció ràpida i ambulatòria.
  • Sense anestèsia general.
  • Sense punts de sutura.
  • Una vegada realitzada l’operació, el pacient pot tornar a casa pel seu propi peu i amb l’ull destapat.
  • Recuperació visual molt ràpida.

Avantatges de la cirurgia

  • Tècnica segura i eficaç
  • Milers de persones operades
  • Intervenció ràpida i sense dolor
  • La intervenció dura 10 min. per ull
  • Cirurgia ambulatòria
  • Sense anestèsia general
  • Sense llista d’espera

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia greu que es considera una de les principals causes de la ceguesa a Espanya. Més d’un milió de persones la pateix i prop del 50% de les mateixes desconeix que està afectat de glaucoma, ja que es tracta d’una malaltia ocular que en la majoria dels casos no presenta símptomes, és per això que el Glaucoma és conegut com: “la malatia silenciosa dels ulls”.

Aquesta patologia es produeix per una lesió del nervi òptic provocada, en general, per un augment de la tensió ocular com a conseqüència de la deficient evacuació de l’humor aquós per part dels nostres ulls. Aquesta lesió produeix un dany irreparable al nervi òptic, de manera que provoca una pèrdua progressiva de la visió que, fins i tot, pot portar a la ceguesa total.

Símptomes

Si vostè pateix glaucoma, és possible que al principi no detecti els símptomes. Si nota símptomes, és possible que la seva visió ja hagi estat afectada de manera important.

Alguns símptomes comuns són:

  • Canvi freqüent d’ulleres perquè cap resulta satisfactòria.
  • Dificultat per veure-hi en llocs foscos (per exemple: el cinema).
  • Pèrdua de visió perifèrica.
  • Arc iris en forma d’anell al voltant dels llums.
  • Dificultats per enfocar la visió sobre objectes molt pròxims.
  • Aquests símptomes no són sempre senyals de glaucoma, però si vostè en nota algun d’ells, és convenient que acudeixi a un oftalmòleg.

Tractament

L’objectiu del tractament és conservar la visió útil mitjançant la disminució de la pressió intraocular. Les lesions establertes són generalment irreversibles, per tant, el tractament s’encamina a parar la malaltia i evitar el progrés del deteriorament visual.

Normalment s’utilitzen col·liris que ajuden a que es produeixi menys líquid dins l’ull o que es faciliti el seu drenatge. És el tractament inicial de la malaltia, però el descens de la pressió no sol ser superior a un 30%.

Quan la “ceguesa silenciosa” ha aparegut, la solució al nostre problema passa per la cirurgia. La trabeculectomia ha estat la intervenció estàndard en el tractament quirúrgic del glaucoma, encara que els nous avenços apunten cap a una nova cirurgia molt menys invasiva.

Al nostre centre practiquem l’anomenada escleroctomia profunda no perforant, intervenció amb la qual s’evita penetrar a l’interior de l’ull. D’aquesta manera disminueixen molt significativament les complicacions associades a la cirurgia del glaucoma, ja que aquestes es deuen principalment al descens brusc de la tensió que provocaven les tècniques perforants. El postoperatori és molt més còmode pel pacient i la seva recuperació és molt més ràpida.

Com prevenir el glaucoma

L’examen de prevenció del glaucoma és indolor i ràpid. Tota persona més gran de 35 anys, hauria, al menys una vegada a l’any, prendre’s la pressió intraocular, fer-se una paquimetria (mesura el gruix de la còrnia) o realitzar-se un Camp Visual.

Si la seva pressió ocular està molt a prop del nivell superior dels paràmetres establerts com a normals cal que es posi sota control per tal de descobrir possibles augments futurs.

Si la pressió està per sobre del normal, l’especialista observarà el nervi òptic per tal de determinar si ha estat danyat i detectarà si hi ha pèrdua de camp visual per tal de confirmar el diagnòstic.

Un gran mitjà d’ajuda per nosaltres és la CAMPIMETRIA COMPUTERITZADA, ja que en cas de sospita de glaucoma, dóna signes inequívocs de confirmació o no. En cas de glaucoma confirmat, estableix una pauta fonamental de pronòstic i tractament.

L’aparició del Tomògraf de coherència òptica i el GDX, ens permeten prevenir l’aparició d’aquesta malaltia realitzant un diagnòstic precoç i un seguiment continu.

DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat)

La DMAE s’ha convertit en una de les causes més freqüents de pèrdua visual en persones majors de 65 anys a nivell mundial . Un dels símptomes més característics és quan el pacient diu que les línies rectes les veu corbes o hi ha un punt cec en el centre del camp visual .

Diferenciem dos tipus: la DMAE seca i la DMAE humida;

La DMAE humida és de les dues la més perillosa , ja que té una evolució molt ràpida que pot afectar la retina de manera irreversible . És molt important detectar-la a temps , ja que si es detecta a temps té solució ( amb els NOUS tractaments antiangiogènics i làser )

La DMAE seca té una evolució més lenta i és menys perillosa que la humida , però és important fer un seguiment mitjançant visites freqüents a un oftalmòleg especialista en retina .

Retinopatia Diabètica

La Retinopatia Diabètica és la 1a causa de ceguesa al món occidental . La diabetis altera els vasos sanguinis de la retina i tot l’organisme . Encara que els trastorns oculars poden passar desapercebuts , es descobreixen en un examen oftalmològic o quan al pacient se li ennuvola la vista o l’ perd completament , per això recomanem fer revisions oftalmològiques almenys un cop l’any .

Diferenciem dos tipus:

  • La Retinopatia Diabètica de Base o de Fons , disminueix la visió central del pacient però conserva la visió lateral . No pot llegir ni reconèixer cares.
  • La Retinopatia Diabètica Proliferativa , es tanquen els vasos sanguinis que tendeixen a trencar-se i sagnar.

El tractament més significatiu consisteix a utilitzar el Làser per tancar o fotocoagular els vasos sanguinis que gotegen . Amb aquest tractament no es necessita una cirurgia i es pot fer en el consultori.

De totes maneres , el làser no pot usar-se en tots els pacients . En cas que l’humor vitri estigui ple de sang, es fa una vitrectomia.

Despreniment del Vitri

Amb l’edat, el vitri tendeix a deteriorar perdent aigua i disminuint el seu volum , i en fer-se més petit , tendeix a estirar la retina per separar-se. El vitri és un cos gelatinós transparent , que està subjecte a la retina en diversos punts i majoritàriament està compost de proteïnes.

Els símptomes més característics són veure mosques volants i / o centelleigs lluminosos, fins i tot com teranyines.

El Despreniment de Vitri no comporta cap tractament en un principi , només les constants revisions per part d’un oftalmòleg especialista en retina perquè pot tenir com a conseqüència un despreniment de retina.

Despreniment de Retina

Es produeix quan , per un cop , un esquinç o una tracció excessiva , la retina o part d’ella es desenganxa del seu lloc habitual . La visió es torna defectuosa i es perden certes zones del camp visual.

Alguns pacients el descriuen “com si es corregués una cortina ” per davant de l’ull.

Hi ha condicions que poden incrementar la possibilitat de tenir un despreniment de retina:

  • La miopia magna o alta miopia
  • Àrees febles a la retina perifèrica
  • Antecedents familiars de despreniment de retina
  • Traumatismes oculars
  • Cirurgia ocular complicada prèvia

El tractament per a un despreniment de retina depèn de cada cas encara que sempre acaba en una eficaç cirurgia ambulatòria.

Altres malalties de la retina

Hi ha altres malalties que poden afectar diferents parts de la retina com la màcula o el nervi òptic, totes tractades pels nostres especialistes.

  • Retinopatia hipertensiva
  • Retinopatia de la toxèmia de l’embaràs
  • Retinitis
  • Retinosi pigmentària

Èctasis corneals

Es produeixen quan la còrnia presenta un aprimament progressiu i una protrusió que porta a un augment exagerat de la seva curvatura , produint mala visió . En estats avançats pot ser que el pacient no toleri correcció òptica ( ni ulleres ni lents de contacte ) . Es pot necessitar un trasplantament de còrnia en casos molt avançats.

Entre les èctasis corneals més importants trobem el queratocon , queratoglobo i la degeneració marginal pel · lúcida.

Els símptomes generals són picors continus i sensació d’ull sec . En estats avançats poden empitjorar els símptomes.

Hi ha diferents tractaments segons la progressió de la èctasi . La solució tradicional ha estat la cirurgia de trasplantament de còrnia , i els últims avenços són la implantació de INTACS , la tècnica crosslinking o la combinació d’ambdues.

Queratitis

Es tracta d’una inflamació de la còrnia , que pot ser deguda a diferents causes.

Els símptomes generals depenent del tipus de queratitis són dolor ocular , sequedat , sensació de sorra , fotofòbia , ull vermell , opacitat corneal , irritació corneal , sensació de cos estrany , etc.

En alguns casos , es pot associar amb una inflamació de la conjuntiva ( conjuntivitis )

Aquests símptomes poden aparèixer en major o menor mesura depenent de la causa que ha provocat la queratitis des del trauma a l’exposició a radiacions UV o productes tòxics , a les queratitis infeccioses a causa de bacteris o virus…

El tractament dependrà del tipus de queratitis que ens afecti.

Ull sec

Sol ser una afectació de la llàgrima que pot portar com a conseqüència molèsties oculars i inflamació tant de la còrnia com de la conjuntiva.

Aquest ull sec pot ser degut tant a causes fisiològiques (naturals) com a causa d’una patologia .
Els símptomes són irritació ocular, sensació de sorra o cos estrany, sequedat ocular, disminució de l’agudesa visual, fotofòbia…

El tractament dependrà del grau d’ull sec, podem tractar amb fàrmacs, taps llagrimals o una intervenció quirúrgica en els casos més severs.

Què és l’oculoplàstia?

És un sub-especialització de l’oftalmologia medicoquirúrgica que tracta les estructures facials que envolten l’ull (parpelles, vies lacrimals, òrbita).

Tan les dones com els homes no podem evitar el pas dels anys però si que podem aconseguir un aspecte natural, harmònic i equilibrat.

A través de la nostra unitat de cirurgia i medicina estètica, diagnostiquem, tractem i aconsellem cada pacient de manera personalitzada amb l’objectiu d’aconseguir un aspecte saludable i una bona cara, sense arrugues però amb expressivitat i naturalitat.

Bosses als ulls – Blefaroplàstia o cirurgia de les parpelles

Consisteix a administrar unes microinjeccions d’aquesta substància natural que és un relaxant muscular temporal.

Els tractaments es realitzen a la consulta mèdica i no requereixen ingrés. L’objectiu és atenuar i eliminar les arrugues d’expressió del front, laterals dels ulls, potes de gall i entrecella.

Arrugues d’expressió: “potes de gall” – Toxina Botulínica Tipus A

Consisteix a administrar unes microinjeccions d’aquesta substància natural que és un relaxant muscular temporal.

Els tractaments es realitzen a la consulta mèdica i no requereixen ingrés. L’objectiu és atenuar i eliminar les arrugues d’expressió del front, laterals dels ulls, potes de gall i entrecella.

Què és l’estrabisme?

L’estrabisme és la falta d’alineament dels ulls.

Si els muscles d’un ull no treballen de manera coordinada amb els de l’altre ull es produeix un estrabisme, és a dir, una desviació real dels ulls coneguda vulgarment com “ull guenyo”.

Produeix una pèrdua de visió estereoscòpica (profunditat) que pot ser reversible depenent de l’edat del pacient i del tipus d’estrabisme.

Tipus d’estrabismes

  • Estrabismes convergents: Són els més freqüents i és quan els ulls es desvien cap al nas.
  • Estrabismes divergents: Són els ulls desviats cap a fora, són menys freqüents i els molesta la llum brillant del sol, es controlen amb ulleres però la majoria requereixen intervenció quirúrgica.
  • Estrabismes verticals: l’ull es desvia cap amunt o cap avall.
  • Estrabismes congènits: Presents al naixement i no milloren amb les ulleres.

Tractaments per l’Estrabisme

  • Cirurgia: És una cirurgia segura, però els ulls no sempre queden perfectament alineats després de la primera intervenció i a vegades requereixen més d’una operació per tal de poder-los posar rectes del tot.
  • Ulleres: Afecten la posició al canviar la reacció de la persona a l’enfocament. Els prismes canvien la direcció de la llum i per tant les imatges, el que provoca el canvi en la posició de l’ull.
  • En determinats casos es pot corregir amb exercicis oculars.

Què és l’oftalmologia pediàtrica?

És una subespecialitat dins de l’oftalmologia dedicada a tractar els problemes oculars dels nens.

Mai és massa aviat per explorar un nen, fins i tot un nadó pot ser explorat si és precís. Posposar l’examen ocular fins que el nen és gran, és incorrecte i pot ser molt greu. Quan més abans es diagnostiqui un problema ocular, abans es pot tractar i per tant el pronòstic és millor.

Com es pot detectar que un nen no hi veu bé?

  • Si quan llegeix acosta o allunya el text excessivament
  • Té lleganyes freqüentment
  • Al matí té els ulls enganxats
  • Té els ulls vermells
  • Li ploren els ulls
  • Es frega els ulls contínuament
  • Acluca els ulls per mirar
  • Tomba el cap a un costat al llegir
  • El molesta el sol o no s’adapta bé a la foscor
  • El rendiment escolar és baix
  • Es distreu fàcilment

En qualsevol d’aquests casos és recomanable la visita a un Oftalmòleg Pediàtric per prevenir defectes visuals.

És important explorar els nens prematurs i els nens que tenen familiars amb defectes refractius o amb problemes de visió.

Com més aviat es diagnostiqui un problema ocular, abans es podrà tractar.